són

SÓN Forma de la primera persona singular i tercera plural del pres. d'indicatiu del verb esser. Car jo són tant estat en falsetat, que perit e somorgullat són en ella, I.2 - Contemp I, 247. Doncs foll són jo estat, Sènyer, qui he demanats dons als hòmens rics, I.2 - Contemp II, 110. Totes estes coses són senyals per les quals hom ha conexença de la digestiva, II.B.15 - Felix III, 38. Tots quants hòmens, Sènyer, són en est món, tots han a anar per dues vies, I.2 - Contemp I, 246. V. ésser.
ETIM.: llatí sum i sunt, respectivament.