individu

INDIVIDU, -ÍDUA || 1. adj. Indivisible; que és indistint en si, però distint de qualsevol altre. Quatre (proposicions) són qui no són en ús, / mas que·n fan fal·làcies alguns: / dues indivídues appellades / e les altres desemparades, I.1b - LogGat, 14. || 2. m. Cada esser d'una espècie qualsevol, en quant un no és l'altre. Dels universals m'és membrat, / dels quals matèria empremtada / e sa empremta segelada / fa conservar espècia / en los individus / d'ella, I.1b - LogGat, 27. Egaltat de veritat e de justícia és gendre de la proporció que està enfre los uns individus e los altres, III.14 - ArbFilDes, 470. V. indivíduu.
ETIM.: llatí individuu.