endivíduu

ENDIVÍDUU m. Individu. Adoncs natura descompon los elements en lo endivíduu compost de elements, I.2 - Contemp III, 305. En axí com la substància és en l'endivíduu de la espècia per la primera entenció e és en la espècia per la segona... e per assò és l'endivíduu primera substància e lo genus és segona substància..., I.2 - Contemp VII, 442. Primer és: mays és tot que part; / car l'endivíduu de la art, / a la art gens no és egual, I.1b - LogGat, 30. Endivíduus: variant per endividus (I.1b - LogGat, 27, nota). V. individu, indivíduu.