indivíduu

INDIVÍDUU || 1. m. Cada esser organitzat respecte de l'espècie a la qual pertany. Indivíduu és part especial qui no·s pot departir, III.26 - ProvRam, 127. Indivíduu és centre de tots actus naturals, III.26 - ProvRam, 128. Si espècie no fos, indivíduu no fóra, III.26 - ProvRam, 126. Les propietats dels indivíduus diriven de les propietats de les espècies, III.26 - ProvRam, 142. Tots los indivíduus d'aquestes espècies, II.A.4 - Demost, 37. || 2. adj. Dit d'allò que és un, distint o separat dels altres essers de la seva espècie. Per raó de la forma que avets creada en cascun àngel, són esdevenguts los àngels indivíduus, en axí que la un no és l'autre, I.2 - Contemp I, 180. Con los àngels sien indivíduus, covén-se de necessitat que forma angelical aja sobject en què estia, I.2 - Contemp I, 181. Car de les coses generals e universals devallaven a aver conexensa de les coses particulars e especials e indivíduus (variant indivídues), per assò covenia que usassen dels senys comuns, I.2 - Contemp IV, 392. D'aquest muntiplicament és muntiplicada la substància per via de generació, e està indivídua, III.11 - TaulaGen, 397. Si les ànimes e los àngels fossen parts indivídues de matèria e de forma entel·lectual..., I.2 - Contemp V, 193. V. individu.
ETIM.: llatí individuu.