haüt

1. HAÜT, -ÜDA part. pass. de haver. E donques, amor, d'on venria açò que l'amat hagués haüt aytal amic sens que ses semblances no li hagués donades complidament...?, III.2 - ArsAma, 332. Pujà Jhesu Crist al cel a la dreta part de son Pare per raó de la victòria que en la crou hac haüda, III.26 - ProvRam, 228. Per los quals ha certa conexença haüda del object que ha pres, III.2 - ArsAma, 5. Segons vostres peraules ma fets meravellar perquè no havets haüde pahor de la serpent, II.B.15 - Felix I, 33-34. Si has haüdes males cogitacions, satisfé ab bones, III.26 - ProvRam, 263. E segons que la volentat havia en vetlant haüt major appetit, III.26 - ProvRam, 214. Mon palaffrè, dementre que jo m'adormia per lo treball que he haüt de les grans jornades, ha'm amenat en aquest loch, II.A.5 - OrdCav, 205. Ni qual és en millor fama, o aquell qui és mort o Evast qui ha venut l'alberc e dels diners que n'ha haüts ha edificat l'espital en lo qual se fa tan gran almoyna?, II.A.19 - Blaquerna, 66. ¿Quin tort te tenia l'ome qui és mort al qual sens nulla raó tu has tan longament de temps haüda mala volentat?, II.A.19 - Blaquerna, 66. Ni la fe ni la esperança que los primers pares profetes havien haüda en mi, FD II.5 - BeneMuli, 326.