voluntat

VOLUNTAT f. Potència de l'ànima que mou conscientment a obrar o a abstenir-se d'obrar. Com Evast hagué concebut e delliberat en sa voluntat que amàs l'orde de matrimoni, dix a alguns de sos parents..., II.A.19 - Blaquerna, 6. Lo multiplicament de animositat e de fervor se pren de continuat remembrament e enteniment e de assiduosa voluntat, I.2 - Contemp IV, 482. A la voluntat a qui no abasta .j. Déu, defallen totes coses, III.26 - ProvRam, 8. Theologia positiva està per voluntat, III.26 - ProvRam, 301. La voluntat de Déu complex totes les voluntats dels bons àngels, III.23 - ArbSci III, 23. Tota la voluntat del demoni és plena de mal, III.23 - ArbSci III, 23. V. volentat, forma més freqüent.
ETIM.: llatí voluntate.