voluntat | voluntas

1. Volentat es aquella cosa per rao de la qual bonea, granea, e los altres comensamens, son amables e desiderables. | Voluntas est id, per quod bonitas, magnitudo, etc. sunt desiderabiles et per quam suppositum bonum, magnum etc. est uolens. [Exp] III.11-TaulaGen: Princ 6.  2. Volentat es so ab que hom voll bonea, granea e les altres. | Voluntas est id cum quo homo vult bonitatem, magnitudinem et alias radices. III.32-ArbFilAm: Princ 6.  3. Volentat es ens per rahó del qual bonea, granea, etc., son desiderables, quar sens volentat negun ens es desiderat o amat. E la sua figura es appetit dels ens ab los quals volentat, que es de essencia de anima racional, no es ajustada, axí con lo foch que a appetit a escalfar, leó a comestió e a cohir, e arbre a fructificar, e axí dels altres. | Voluntas est id per quod bonitas, magnitudo, etc., sunt desiderabiles, quoniam sine voluntate nullum ens esset desideratum atque dilectum. Et sua figura est appetitus entium cum quibus voluntas, quae est de essentia animae rationalis, non est conjuncta, sicut ignis qui habet appetitum ad calefaciendum, leo ad comestionem et coitum, et arbor ad fructificandum, et sic de aliis. III.56 - LogNov: Cent formes 7.  4. Voluntas per se est causa omnium volibilium. [Exp] III.79 - VenSub: ROL XXII, 23.  5. Ait Voluntas: Sum substantia creata, cui proprie competit velle, et per accidens nolle. [Exp] IV.35-Lament; ROL VII, 119.  6. Voluntat es aquella cosa per la qual cosas son volgudes. | Voluntas illud est per quod aliqua veniunt ad velle. IV.67 - ArsBrePre: ROL XVIII, 74 | 75.  7. Voluntas est principium quod velle est dignum, sine quo voluntas esset otiosa, quia sine velle non esset volens nec volitus. [Exp] IV.109 - ArsCons: ROL II, 223.  Cf. memòria | memoria; enteniment | intellectus, potentia intellectiva.

Veus del Glossari relacionades: