vehí

VEHÍ, -INA adj. i substantiu. Variant gràfica per veí. Com és tractat de la amor qui és enfre pare e mare e fill, e marit e muller, e parent e vehí, e d'un estrany home ab altre, I.2 - Contemp I, XLI. Lo vehí d'aquell orp se cuydà que lo orp posàs altres mil besants en aquell loch, II.B.15 - Felix II, 70. Vehí: variant per veí (III.26 - ProvRam, 238, III.53 - MilProv, 335 i III.26 - ProvRam, 399, notes); vehina: variant per veïna (III.26 - ProvRam, 174, nota). V. veí.