recreació

RECREACIÓ f. || 1. Acció de crear de nou, de tornar crear. So per què recreació fo, Sènyer, major do que no fo creació, sí és per so car home, enans que fos en ésser e era privat de ésser, no era digne de posseyr glòria ni de posseyr pena, I.2 - Contemp II, 8. Beneyta sia, Sènyer, aital senyoria com la vostra tan noble e tan acabada, qui és senyoria per creació e per recreació, I.2 - Contemp II, 51. Car nostra Dona és mare de recreació materialment, és mare de totes aquelles fins qui són per servir home, III.23 - ArbSci II, 189. Com sia ço que tots los hòmens recreats e salvats sien fills per recreació de nostra Dona, III.23 - ArbSci II, 195. Per .iij. vegades són les creatures del Fill, per creació, per semblança, e per recreació, III.26 - ProvRam, 12. Car nostra Dona covenia que hagués plaer de tot ço que son fill havia plaer, li covenia haver plaer de la mort de son fill per ço car recreava l'umà linatge, la qual recreació era agradable a nostra Dona per ço car és piadosa, III.7 - SaMaria, 182-183. || 2. Acte d'adelitar-se amb coses que són agradables al cos o a l'esperit. Tots los prínceps e·ls grans senyors veg que cassen volenters, e dien que la causa lur és recreació, I.2 - Contemp III, 54. E guardava los munts e·ls plans per tal que alcuna recreació hagués, II.A.19 - Blaquerna, 375. Anaven en alcun loc reebre recreació del treball que havien sostengut en lo món, III.7 - SaMaria, 8.
ETIM.: llatí recreatione.