ordenat

ORDENAT, -ADA part. pass. de ordenar (en les seves diverses accepcions). A vós, Sènyer, sia feta reverència e honor per tots temps, qui avets ordenat e endressat en tal ordenació e en tal disposició home, que pusca veer ab ulls corporals..., I.2 - Contemp III, 8. Con l'enteniment discorre ab sa bontat, veritat de bontat, adoncs ha ordenat discurriment, III.26 - ProvRam, 175. En quant no auria ordenat ni vulgut que la major utilitat fos, II.A.4 - Demost, 8. En l'orde de Jhesu Crist està la fi del món ordenada, III.26 - ProvRam, 50. Totes les obres dels hòmens foren ordenades, III.26 - ProvRam, 306. E és en axí raó en l'Arbre elemental com les sues parts sien ordenades, III.23 - ArbSci I, 69. Déus ha ordenades totes creatures a si mateix, III.14 - ArbFilDes, 472. En Consilii: tan gran siats, / e tan bellament ordenats, / que Déus ne sia molt honrats, IV.48 - Concili, 255. Lo sant home qui·ls dix la missa preïcà e mostrà·ls la intenció per què és ordenat matrimoni, II.A.19 - Blaquerna, 7. Orde és sagrament necessari en santa Esgleya per ço que sia lo prevere ordenat a ordenar los hòmens, III.26 - ProvRam, 244. V. ordonat.