infern

INFERN m. Lloc destinat al càstig etern dels damnats, càstig consistent en foc, segons la Bíblia. Llull creia que aquest lloc estava situat en el centre de la terra. Greu cosa és edificar infern per son estar, III.26 - ProvRam, 48. Infern... serà en l'abís de la terra, III.23 - ArbSci II, 165. La assituació dels quals mals àngels en los inferns és en majoritat de granea, de malea, de ira..., III.23 - ArbSci II, 153. L'ermità dix a Fèlix que les ànimes qui són en infern han pena substancial e pena accidental, II.B.15 - Felix IV, 297. Tots los elamens se mesclaran a turmentar los corsos que seran en infern, lo qual infern està en lo mig de la terra, II.B.15 - Felix IV, 308. Infern purgatiu: lloc on estaven els sants abans de la mort de Jesucrist en la creu. Per lo peccat original Adam, Abraam, Izaach e Jacob e los sants estaven en los inferns, III.26 - ProvRam, 225. Jhesu Crist ab la sua mort vencé lo demoni, e devallà la sua ànima en los inferns per deliurar los sants, III.26 - ProvRam, 225. Gran paor hagren los dampnats qui romaseren en infern en veer la ira del Senyor qui·ls denuncià eviternal pena, III.26 - ProvRam, 225. Encontinent avallí als inferns purgatius per traure les ànimes dels primers pares e dels sants pares e profetes e de tots aquells dels quals los dits inferns no eren dignes de tenir-los més ab si, FD II.5 - BeneMuli, 328. E jo som mare del Fill de Déu per qui les ànimes dels jueus qui eren en infern purgatiu, desliurades de tenebres en què eren, són salvades, FD II.5 - BeneMuli, 328-329.
ETIM.: llatí infernu.