1. Infern es en lo mig loch dintre lo cor de la terra, lo qual loch es tancat e clos, e en lo qual tostemps es pena. | Infernus est medius locus infracor terrae, qui quidem locus est clausus, et in quo semper est poena, dolor et penuria. [Exp] II.A.6 - DoctPu: Cap. 99, §1. 2. Infern es ço en que saviesa e volentat de peccadors han enaxí gran perverssitat contra entelligibilitat e amabilitat com es gran la natural amabilitat e entelligibilitat; e per açó infern conten en si tan gran desamar [en] entendre com l’entendre pot entendre desamar, lo qual entendre es aytant desamable com es entelligible. | Infernus est id, in quo sapientia et uoluntas peccatorum habent ita magnam peruersitatem contra intelligibilitatem et amabilitatem, sicut est magna naturalis amabilitas et intelligibilitas. Et ideo infernus intelligit in se ita magnum odire in intelligere, sicut intelligere potest intelligere odire, quod intelligere est tantum odibile quantum intelligibile. [MixPrin] [Reg] III.19 - ArtFerSol: NEORL XX, 289 | ROL XXXIX, 630. 3. Infern es centre de totes penes. | Infernus est centrum omnium poenarum. [Prov] III.26 - ProvRam: 300, 11. 4. Infernus est locus magis infimus, ubi non est quies, et in quo damnati carent omnibus finibus. III.40 - QqAttr: Paris, BN, lat.16615, f. 75v.