ifern

IFERN m. Variant per infern. Prec que·n ifern no sia mès, III.43.bis - CantRam, 259. D'ifern: variant per d'infern (III.32 - ArbFilAm, 180, nota); en ifern: variant per en infern (III.11 - TaulaGen, 472, nota).
ETIM.: llatí infernu, amb la reducció del grup nf a f. (Cf. convenire: covenir).