falsetat

FALSETAT f. Qualitat de fals. Mal fa qui ab falsetat cuyda amar Déu, III.26 - ProvRam, 34. Més val veritat en .j. home, que totes falsetats en tots homes, III.26 - ProvRam, 35. Molts hòmens veg, Sènyer, qui són pintors de paraules e d'exemplis... e sots belles paraules veg moltes falsetats e moltes falces entencions e molts de decebiments, I.2 - Contemp III, 114. Esta paraula no és vera, / enans és falsament doblada, / al scient pot ésser tornada / o al sabut, ab falsetat, / per què mant home és enganat, I.1b - LogGat, 47-48. D'engan, traïció e falsetat luny no seràs, II.A.6 - DoctPu, 112. Començà enamistat, desleyaltat, injúria e falsetat, e per assò fo error e torbament en lo poble de Déu, II.A.5 - OrdCav, 208.
ETIM.: llatí falsitate.