Glossari - Cerca simple

1. PENDRE v. intr. Penjar, estar penjat. Dementre Jhesu Crist en la creu pendia, / en auts crits cridava que gran set avia, III.13 - DesND, 211. Pendia: variant per penjava (II.A.19 - Blaquerna, 218, nota).
ETIM.: llatí pendere 'penjar, estar penjat'.

2. PENDRE v. Aquest verb solament presenta aquesta forma en l'infinitiu i en els dos temps d'ell derivats, el futur, pendré, i el condicional, pendria. En tot l'altre curs de la conjugació esdevé prendre, forma que només tenim registrada en una variant. Vegeu, doncs, en el lloc corresponent l'article prendre.
ETIM.: llatí prehendere. La forma pendre s'explica per dissimilació sil·làbica. Cf. la dissimilació inversa del mallorquí prende, molt vulgar però correntíssima.