pendre

1. PENDRE v. intr. Penjar, estar penjat. Dementre Jhesu Crist en la creu pendia, / en auts crits cridava que gran set avia, III.13 - DesND, 211. Pendia: variant per penjava (II.A.19 - Blaquerna, 218, nota).
ETIM.: llatí pendere 'penjar, estar penjat'.