enfermetat

ENFERMETAT f. Malaltia, estat de malalt. Visita Déus los hòmens ab enfermetat per ço que·l beneesquen con són sans, III.26 - ProvRam, 51. E com les flors caen ans que sia engenrat lo fruyt, adoncs és per la enfermetat del arbre e de les sues branques, III.23 - ArbSci I, 106. La segona cambra significa enfermetat de s., II.B.1 - ArsDem, 123. Enfermetat: variant per infirmitat (III.9 - CentNoms, 144, nota). Molt me dó gran maravella que les gents amen tant sanitat sobre enfermetat, I.2 - Contemp III, 194. Aquests aytals (religiosos) estan enfre nós, a curar les nostres enfermetats, II.A.6 - DoctPu, 153.
ETIM.: llatí infirmitate.