barallar

BARALLAR v. recipr. Escometre's inamistosament, sobretot amb paraules dures o cops. Tot hom qui ab Déu se baralla, és vençut, III.53 - MilProv, 328. Respòs la donzella e dix que si ell la prenia per muller e.s barallaven, no seria qui metés pau enfre amdós, III.23 - ArbSci III, 133. .Ij. hòmens se barallaven, e la un cuydà donar del coltell a l'altre, II.A.19 - Blaquerna, 251. En axí que ab si meteixa se barallaria per so car paciència no hauria, III.7 - SaMaria, 176.
ETIM.: format damunt baralla.