accidiós

ACCIDIÓS, -OSA adj. Peresós, negligent, que té el defecte de l'accídia. Accidiós és qui ha treball qui ve per guanyar virtuts, III.26 - ProvRam, 311. Demana a hom accidiós on irà home qui plora.l bé e riu lo mal, III.26 - ProvRam, 311. Home accidiós està en tot bé ociós, III.26 - ProvRam, 311. Contra la diligència que ha haüda nostra Dona a procurar bé als peccadors, és aquell hom accidiós qui se alegra del mal de son proisme e ha tristícia del seu bé, FD I.18 - HoresSM, 270. Es-me semblant que siats accidiosa, III.2 - ArsAma, 379. Dels homens glots, luxuriozes, avars, accidiozes, ergullozes, II.A.9 - Gentil, 202, lín. 116.
ETIM.: llatí accidiosus.