sentitiu
SENTITIU, -IVA adj. Sensitiu. Com la potència sentitiva és més en actu e en occasió que la racional, adoncs sumia hom que fa ladrunicis, I.2 - Contemp VI, 464. En axí és natural cosa a la potència racional que endrès hom a saviea pus que hom fassa a ella ésser obedient la potència sentitiva, I.2 - Contemp VI, 224. Ymagina la terra ab ajuda de la sensitiva, ço és ab ajuda dels seus rams qui són sentitiu, sentible e sentir en les branques de la sensitiva, III.23 - ArbSci I, 163. E en la sentitiva, de sentint, sentit e sentir, III.42 - Oracions, 319.