sensetiu

SENSETIU, -IVA adj. Variant per sensitiu. Incorporal say que és dit / en ànima e·n esperit: / és ànima racional / e sensetiva atretal, I.1b - LogGat, 54. Pot usar-se en la forma femenina com a substantiu, sobreentenent-se potència. Dementre que yo considerava en axí, la ymaginativa e la sensetiva me volgueren enganar, II.A.7 - OraCont, 244. Sensetiva: variant per sensitiva (III.23 - ArbSci I, 89, nota). V. sensitiu.