saviesa

SAVIESA f. || 1. Ciència profunda; coneixença certa de les coses. Aquests .xxx. començaments són: granesa, perseverança, poder, saviesa, amor, virtut,..., III.7 - SaMaria, 4. Fo predestinat per la saviesa del Fill de Déu, FD II.5 - BeneMuli, 296. Si en la divina volentat no està distincció de .j. e d'altre, no pot saber la saviesa en la volentat eternal, natura d'amic e amat, III.26 - ProvRam, 9. || 2. Seny, prudència, discreció. En elecció de prelat valen més saviesa e bonesa que poder, linyatge e bellesa, III.53 - MilProv, 329. || 3. Acció pròpia d'una persona assenyada, prudent, discreta. E sobre tantes duracions bones, grans e reals fa estar la duració del vici e·l poder d'aquell sobre tots, e la follia d'aquell sobre tantes savieses, III.23 - ArbSci I, 305. Ab home foll no creegues fer savieses, III.53 - MilProv, 339. V. saviea.
ETIM.: derivat de savi amb el sufix -esa (llatí -itia).