object

OBJECT || 1. m. Qualsevol cosa que pot esser percebuda pels sentits, aprehesa per la imaginació o per l'enteniment. En axí com lo cel és pus bell e pus noble que la terra, en axí cové que hom dó object a sa vista corporal, lo cel, I.2 - Contemp VI, 276. Com la ymaginativa ymagina castell o ciutat o altre object, ¿com ymaginar està instrument?, III.23 - ArbSci III, 328. En prenent los objects los quals fossen una essència, II.A.7 - OraCont, 250. Car los hòmens se giren e han craença que lur perfecció estia en los objects temporals membrats, enteses e amats,... per axò estan los hòmens en imperfecció, II.B.15 - Felix IV, 95. || 2. m. Allò que s'ofereix a l'enteniment perquè en prengui coneixença o hi reposi. Si tu eres forma sens matèria, tu no puries ésser object a tu metex sens que no aguesses formes diverses en tu metex, e que per la diversitat e la concordansa d'aquelles, fosses object a tu metex, essent la .jª. forma object a l'autra... E puria ésser la essència object a cascuna de les formes; e si assò era en axí..., tu series subirà per forma e formes e object al subiran bé, e assò és inpossíbol; per la qual inpossibilitat és demostrat que en lo subiran bé ha so que és subirà a ta forma e a ta nobilitat, la qual és en pendre los objects que prens, II.A.4 - Demost, 363. L'amat demostrà ses fayçons al remembrament e l'enteniment de l'amic, e donà's a la volentat per object, II.A.19 - Blaquerna, 394. || 3. adj. Dit d'allò que és ofert als sentits, a la imaginació o a les facultats de l'ànima com objecte. Totes les creatures egualment són objectes a les .iij. persones divines, II.A.4 - Demost, 8. Cor per so cor la .jª. forma seria objecta a l'autra, puria ésser ta essència sobjecta a si metexa, II.A.4 - Demost, 363. E cascuna (cambra) és subject a la .s. con enserc en ella lo particular que demana, de la qual matèria ix la forma objecta a la .e. qui significa en la matèria particular qui·s cové a la .d. per .c., II.B.1 - ArsDem, 13. La .z. objecta a la .e. és comensament a la .z. objecta a la .i., II.B.1 - ArsDem, 98.
ETIM.: llatí obiectu (llatí obicere 'posar davant').