habundar

HABUNDAR v. intr. Variant per abundar. Habunda Déus a bo remembrament, / can li fa membrar lo greu turment / que volc suffrir per tota gent, III.9 - CentNoms, 134. Si no fos vera cosa... habundara granea de malea a falsetat, III.2 - ArsAma, 155. Aquests aytals són ardits per gran remenbrament e voler, e per la sanch que habunde en los membres del cors, II.B.15 - Felix IV, 116. V. abundar.