abondar

ABONDAR v. tr. i intr. Abundar. Es Déus abondós en poder, / saviea e bo voler, / per què.ns abonda de bon esper, III.9 - CentNoms, 135. Eternitat, ¿de què abonda a possificar e a entendre?, III.15 - FlorsAm, 305. V. abundar