tinent

TINENT part. pres. de tenir. Con hom aurà lest tot lo palagrafi fermament e tinent son cor e sa pensa en assò qui en lo capítol se contén, III.42 - Oracions, 379. Encara, Sènyer, volgués que los uns vegetables fossen tinents fulla tot l'any, I.2 - Contemp I, 170-171. Dementre l'abadessa deïa estes paraules, una dona demanà vènia per ço car havia errat contra oració moltes vegades, dient alcunes paraules d'oració e tinent son coratge a altres coses vanes contràries a oració, II.A.19 - Blaquerna, 127. Tinent loch: que té el lloc o el càrrec d'un altre; que obra com a representant d'un superior. Vós, qui sóts en terra tinent loch de Déu, a vós deman perdó, II.B.15 - Felix II, 129.
ETIM.: llatí tenente.