graciós

GRACIÓS, -OSA adj. || 1. Que concedeix gràcies o favors; abundós de gràcies. E doncs, Senyor graciós, amorós, sia-us en plaer que no·m lexets ni·m comanets a ma natura, I.2 - Contemp I, 78. Déus ab sa libertat està graciós als hòmens, III.26 - ProvRam, 16. Verge sancta graciosa! dix Oració: Vós sabets ab saviea ço que sabets, III.7 - SaMaria, 53. E doncs, verge sancta graciosa, hajas pietat dels peccadors, III.7 - SaMaria, 53. Plàcia-us, Sènyer, que·m vénga del vostre gloriós acabament tanta de gràcia e de benedicció, tro que jo prena vida vera en glòria, dels vostres graciosos dons, I.2 - Contemp II, 224. || 2. Bell, agradable a la vista o a l'enteniment. Loat siats vós e colt e servit per tots temps, car vós avets recreat lo humanal lynatge ab la vostra sanc preciosa, per tal que·l vostre cors graciós sia motle e exempli a tots los benahuïrats, com en ells s'enmotle e s'enform multitut d'amor e de fervor, I.2 - Contemp II, 10. Home qui sia piadós / ama Déu e és d'él temerós; / per què a Déu està molt graciós, III.9 - CentNoms, 134. Aquella dona (Nastàsia) tenia una filla molt bella e graciosa, la qual havia nom Natana, II.A.19 - Blaquerna, 35.
ETIM.: llatí gratiosu.