fulla

FULLA f. || 1. Cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verds, que surten en el tronc i en les branques dels arbres o altres plantes, servint per a l'elaboració de la saba. Com la fulla del arbre qui a tots vents se gira, III.23 - ArbSci III, 149. L'orde que ha la planta en produir fulles per conservar e guardar les flors e·ls fruyts de trop calor e fredor, és instinct natural, III.26 - ProvRam, 157. Encara, Sènyer, és sabut per vós... quantes fulles de herbes ni d'arbres són, I.2 - Contemp I, 108. Respòs lo pastor, e dix que .I. fisoloff, con hac menjat se n'anà deportant per .I. bell verger, e alegrave's en la bellesa dels arbres, de lurs fulles e flors, II.B.15 - Felix I, 159. Per les fulles entenem los accidents de les coses corporals, corrumpables, III.23 - ArbSci I, 10. Per les fulles entenem los accidents naturals: car en axí com les fulles se giren al vent de qual que part vinga, en axí los accidents se giren..., III.23 - ArbSci I, 35. || 2. Col·lectivament, el conjunt de les fulles de l'arbre, fullatge. Encara, Sènyer, volgués que los uns vegetables fossen tinents fulla tot l'any, e los autres no tenguessen fulla, I.2 - Contemp I, 170-171.
ETIM.: llatí folia, plural col·lectiu de folium.