espirat

ESPIRAT, -ADA part. pass. de espirar (en les seves diferents accepcions). De la amor que s'an en vós lo Pare e lo Fill, és lo Sant Espirit espirat, III.42 - Oracions, 318. Per ço que romanga una espirativitat qui produga una espirabilitat, la qual és lo Sant Esperit espirat e espirable en eternitat, III.23 - ArbSci II, 302. O Sant Espirit, qui estàs espirat / d'engenrant e d'engenrat!, III.9 - CentNoms, 88. Aquells qui·s liuren a mort per amor de preïcar la vostra noblea e la vostra veritat e la vostra passió, aquells són espirats adoncs con han mester raons ni probacions, I.2 - Contemp II, 129. E vos vuyl pregar, pus que sóts espirat de Sant Espirit, que·m façats espirar al Sant Espirit, com aja a vós gran amor, III.42 - Oracions, 331. Per l'Esperit Sant són espirades virtuts als hòmens, FD I.18 - HoresSM, 237.