cregut

2. CREGUT, -UDA part. pass. de créxer (créixer). Aprés que som nats, Sènyer, e som un poc creguts..., I.2 - Contemp III, 5. E com fo nat e cregut, fo ensutzat e empudreït per peccats e per les sutzures d'ell metex ixents, I.2 - Contemp III, 168. Es necessària cosa que la animositat sia creguda e multiplicada, I.2 - Contemp IV, 171. On pus y. z. són luyn en e. i. n. r. pus fortment és creguda la negació de z. e la afermació de y., II.B.1 - ArsDem, 61. En axí com la vostra humanitat, Sènyer, fo honrada e creguda per so car ella, qui ha comensament e terme, fo ajustada ab cosa qui no ha comensament ni terme, I.2 - Contemp II, 16. E quant an pres enlasament / e vol entrar l'enteniment, / és tant en éls vici cregut / que l'entendre està vensut, III.44 - MedPec, 131. Confirmació és per ço que l'infant cregut..., reeba la impremsió del sagrament primer en son entendre, III.23 - ArbSci II, 22. Per pública utilitat és fortificada e creguda caritat, III.7 - SaMaria, 137. E demanà al mestre la rahon per la qual aquell foch era tant cregut, II.B.15 - Felix II, 45. La forma del foch e ma matèria s'enclinaren e engenraren .I. datiler, e con l'agueren engendrat, e.l datiler fo cregut e apparellat de fer fruyt..., II.B.15 - Felix III, 48. V. creegut (2).