causa

CAUSA f. || 1. Allò per què una cosa és o per què es fa quelcom. Llull, en aquesta accepció usa amb preferència el mot raó. E si la vostra unitat era en si defallent, tota creatura e tot nombre e totes coses serien debades e sens causa final, I.2 - Contemp VII, 19. En axí com creador e creatura, e causa e effectu, e pare e fill, e senyor e sotsmès, e gloriejant e gloriejat, II.B.15 - Felix III, 117. En axí és la divina pluralitat causa a pluralitat creada, com la sua unitat a unitat creada, III.26 - ProvRam, 8. Los començaments de philosofia són les causes primeres en natura, III.26 - ProvRam, 302. Los testimonis de philosofia són los actus naturals de les causes primeres, III.26 - ProvRam, 303. || 2. Cosa. Bonea és aquella causa per raó de la qual bo fa bé, III.11 - TaulaGen, 312. Granea és aquella causa (variant cosa) per la qual bonea, eternitat o duració, poder, e.ls altres comensamens, són grans, III.11 - TaulaGen, 314. En tant que, sotz raó de granea substancial, engenre .jª. substància altra e fassa grans causes substancials, III.11 - TaulaGen, 314. Greu causa és a consirar en foc eviternal estar, III.26 - ProvRam, 26. V. cosa.
ETIM.: llatí causa.