Llull introdueix les deu Qüestions o Regles en tres obres dels anys 1293-94: la Taula general (ORL XVI, 337-355), l’Arbre de filosofia desiderat (ORL XVII, 423-439) i l’Art de fer e solre qüestions (Munic, Hisp. 54, ff. 1r-4r); a partir d'aleshores, esdevenen una peça essencial en l'estructura de l'Art ternària i també en moltes altres obres. De les deu regles, aquella que és fonamental per als mecanismes definitoris lul·lians, és la segona, la Regla de C o de "Quid"; tanmateix, hom trobarà, en la resposta a les altres qüestions, explicacions suplementàries corresponents a les respostes a les altres preguntes.
A continuació es dona la Qüestió (en la forma llatina, que és l’usual fins i tot en textos catalans) i la Regla corresponent, seguides d’un breu esbós del seu contingut i (quan sembla útil) de la seva divisió en diverses “espècies”, amb exemples trets principalment de la Lògica nova.
B. Utrum? – Possibilitat: Tracta d’afirmació, dubitació i negació. Si Déu existeix, si espècie és ens real, etc. És un apartat que dona una certa llibertat per preguntar sobre diverses possibilitats del concepte tractat.
C. Quid? – Quidditat: Llull diu que "aquesta regla és definició, e ha quatre espècies", que responen a quatre preguntes:
- Què és l'home? "Home és animal homificans". Llull diu que amb aqueixa espècie "se fa la definició del definit".
- Quines són les seves parts essencials? De l'home: cos i ànima. De l'enteniment: entenent, entel·ligible i entendre. Aquí entra el conegut mecanisme dels correlatius lul·lians.
- Què és una cosa en altra? De l'home, "és en quantitat quant, e en qualitat qual, e en art mecànica mecànic."
- Què ha alcun en altre? De l'home, "ha bonea en virtut, blanquea en color, vici en pecat, pecúnia en l'arca, senyoria en el castell."
D. De quo? – Materialitat:
- Primitiva, com un "home, Pere, qui és de si mateix".
- Derivativa, com un "home, Martí, qui és dels seus primers parents", i constituït de la seva ànima i del seu cos.
- Possessiva, com Joan qui és de Déu, accident de substància, calor del foc, el curs del torrent, i la ciutat del rei.
E. Quare? – Formalitat:
- Causativa o formal. Per què és l'home? Perquè és compost d'ànima e de cos, així com el pa, qui és compost de farina i aigua, i pel foc escalfat.
- Finalitat. Per a què és l'home? L'home és per a recordar, entendre i amar Déu.
F. Quantum? – Quantitat:
- Quantitat contínua. L'home és tant quant és quantificat.
- Quantitat discreta. L'home n'ha moltes: les cinc potències, elementativa, vegetativa, sensitiva, imaginativa i raciocinativa, els cinc dits d'una mà, etc.
G. Quale? – Qualitat:
- Qualitat pròpia, com la bonea natural de l'home, o la seva risivitat, o la calor del foc.
- Qualitat apropiada, com l'home que apropia la "dretura" per bons hàbits, o la secor que el foc apropia de la terra.
H. Quando? – Temps: Demana, per exemple, "del temps en lo qual home es".
I. Ubi? – Lloc: Demana, per exemple, "home en qual manera és col·locat en lloc?".
K-1. Quomodo? – Modalitat: És la regla de "manera", com quan es demana "home en qual manera és home?"
K-2. Cum quo? – Instrumentalitat: Contesta a la pregunta "home, ab què és home?"