[Reg] Qüestions o Regles de l’Art

Llull introdueix les deu Qüestions o Regles en tres obres dels anys 1293-94: la Taula general (ORL XVI, 337-355), l’Arbre de filosofia desiderat (ORL XVII, 423-439) i l’Art de fer e solre qüestions (Munic, Hisp. 54, ff. 1r-4r); a partir d'aleshores, esdevenen una peça essencial en l'estructura de l'Art ternària i també en moltes altres obres. De les deu regles, aquella que és fonamental per als mecanismes definitoris lul·lians, és la segona, la Regla de C o de "Quid"; tanmateix, hom trobarà, en la resposta a les altres qüestions, explicacions suplementàries corresponents a les respostes a les altres preguntes.

A continuació es dona la Qüestió (en la forma llatina, que és l’usual fins i tot en textos catalans) i la Regla corresponent, seguides d’un breu esbós del seu contingut i (quan sembla útil) de la seva divisió en diverses “espècies”, amb exemples trets principalment de la Lògica nova.

B.  Utrum? – Possibilitat: Tracta d’afirmació, dubitació i negació. Si Déu existeix, si espècie és ens real, etc. És un apartat que dona una certa llibertat per preguntar sobre diverses possibilitats del concepte tractat.

C.  Quid? – Quidditat: Llull diu que "aquesta regla és definició, e ha quatre espècies", que responen a quatre preguntes:

  1. Què és l'home? "Home és animal homificans". Llull diu que amb aqueixa espècie "se fa la definició del definit".
  2. Quines són les seves parts essencials? De l'home: cos i ànima. De l'enteniment: entenent, entel·ligible i entendre. Aquí entra el conegut mecanisme dels correlatius lul·lians.
  3. Què és una cosa en altra? De l'home, "és en quantitat quant, e en qualitat qual, e en art mecànica mecànic."
  4. Què ha alcun en altre? De l'home, "ha bonea en virtut, blanquea en color, vici en pecat, pecúnia en l'arca, senyoria en el castell."

D.  De quo? – Materialitat:

  1. Primitiva, com un "home, Pere, qui és de si mateix".
  2. Derivativa, com un "home, Martí, qui és dels seus primers parents", i constituït de la seva ànima i del seu cos.
  3. Possessiva, com Joan qui és de Déu, accident de substància, calor del foc, el curs del torrent, i la ciutat del rei.

E.  Quare? – Formalitat:

  1. Causativa o formal. Per què és l'home? Perquè és compost d'ànima e de cos, així com el pa, qui és compost de farina i aigua, i pel foc escalfat.
  2. Finalitat. Per a què és l'home? L'home és per a recordar, entendre i amar Déu.

F.  Quantum? – Quantitat:

  1. Quantitat contínua. L'home és tant quant és quantificat.
  2. Quantitat discreta. L'home n'ha moltes: les cinc potències, elementativa, vegetativa, sensitiva, imaginativa i raciocinativa, els cinc dits d'una mà, etc.

G.  Quale? – Qualitat:

  1. Qualitat pròpia, com la bonea natural de l'home, o la seva risivitat, o la calor del foc.
  2. Qualitat apropiada, com l'home que apropia la "dretura" per bons hàbits, o la secor que el foc apropia de la terra.

H.  Quando? – Temps: Demana, per exemple, "del temps en lo qual home es".

I.  Ubi? – Lloc: Demana, per exemple, "home en qual manera és col·locat en lloc?".

K-1.  Quomodo? – Modalitat: És la regla de "manera", com quan es demana "home en qual manera és home?"

K-2.  Cum quo? – Instrumentalitat: Contesta a la pregunta "home, ab què és home?"