es
1. ES m. Ens, esser, essència. Libre del Es de Déu, III.45 - EsDeu, 437. Apeylam l'Es de Déu ço que eyl és, e sobre aquest Es, edifficam e devesim aquest libre, III.45 - EsDeu, 439. Tota la major distància qui ésser pusca està enfre Es e no Es, III.45 - EsDeu, 443. Si Déus és, més és Es que no Es; e si Déus no és, més és no Es que Es,
III.45 - EsDeu, 449. ETIM.: llatí escolàstic ens (DCVB). Sorprèn, no obstant, trobar aquesta forma solament en el dit llibre 'del Es de Déu'. En tots els altres llibres apareix la forma ens. Sentim la temptació de veure en aquest títol, un reflex del passatge bíblic Dixit Deus ad Moysen: Ego sum qui sum. Ait: Sic dices filiis Israel: Qui EST, misit me ad vos (Exod., 3, 14). Com es veu, Déu es defineix en el mot EST. En aquest EST, substantivat, se podria tenir també l'etimologia del mot estudiat.
III.45 - EsDeu, 449. ETIM.: llatí escolàstic ens (DCVB). Sorprèn, no obstant, trobar aquesta forma solament en el dit llibre 'del Es de Déu'. En tots els altres llibres apareix la forma ens. Sentim la temptació de veure en aquest títol, un reflex del passatge bíblic Dixit Deus ad Moysen: Ego sum qui sum. Ait: Sic dices filiis Israel: Qui EST, misit me ad vos (Exod., 3, 14). Com es veu, Déu es defineix en el mot EST. En aquest EST, substantivat, se podria tenir també l'etimologia del mot estudiat.