concepció

CONCEPCIÓ f. || 1. Acte i efecte de concebre un nou ésser per la fecundació masculina. Pus noble e pus bona és la concepció de Jesu Christ, que la recreació del món, III.23 - ArbSci II, 428. La concepció del Fill de Déu fill meu, FD II.5 - BeneMuli, 352. Plac-vos que us encarnàssets en ella per obra de Sant Esperit, per tal que fos la encarnació e la concepció pus vertuosa, I.2 - Contemp I, 277. Axí com la concepció que la fembra pren del hom com isca d'ella fill, III.23 - ArbSci I, 88. Per tal que a mi fos pus certa la dita obra de concepció, FD II.5 - BeneMuli, 301. || 2. Idea, operació de la ment. Parlar és figura de concepció de pensa, III.26 - ProvRam, 155. La terça persona és per ço Esperit car és una concepció d'amor de .ij., III.26 - ProvRam, 14. Axí com la impremsió de la concepció de dins, manifestada en la nova impremsió o vella per paraula, III.23 - ArbSci I, 81. Són doncs aquestes concepcions sajús de la concepció desús, axí com l'Arbre elemental que conceb les influències dels corses celestials, III.23 - ArbSci I, 88.
ETIM.: llatí conceptionem.