vertat

VERTAT f. Veritat. Con hom diu: tot hom animat, / qui converteix no diu vertat, I.1b - LogGat, 16. Vertats: variant per veritats, sg. (III.41a - DictRam, 266, nota). Pus qu'és vertat / que Déus és, III.44 - MedPec, 75. Ama bel remembrament, / bel entendre e amament, / mays que aur, castel ne ciutat, / en qui no ha tant gran vertat / com en .j. pauc de membrament / qui és per vertut moralment, III.44 - MedPec, 157. E tot quant pertany a valor, / són en vós .jª. unitat: / cascuna's l'autre per vertat (variant veritat), III.44 - MedPec, 178. Devem d'él dire la vertatz, II.B.10 - Regles, 294. V. veritat.
ETIM.: llatí veritate, amb pèrdua de la vocal protònica interna, abans de la sonorització de la t.