ordonat

ORDONAT, -ADA part. pass. de ordonar. Déus ha ordonada ley e via de vida perdurable, e ha ordonat com, per fer bé, hom haja glòria, e si fa mal, que haja pena, II.B.15 - Felix IV, 62. Sots la ordonança de aquella humana natura són ordonades totes criatures, II.B.15 - Felix IV, 62. +Enaxí com Deus ha ordonat que natura ordenadament use de son cors en ses obres, II.A.17 - Intenció, 183, lín. 15. Doncs te prec, regina sens par, que·m vulles mostrar la raó e la intenció per què fo ordonat que reys..., FD II.5 - BeneMuli, 313. V. ordenat.