obra

OBRA f. || 1. Aplicació de l'activitat divina o humana a un fi. Neguna obra és tant nobla com aquella qui és de Déu en Déu, III.26 - ProvRam, 17. Sens obra les divines raons foren ocioses, III.26 - ProvRam, 17. Si en la substància de Déu se desconvengués obra, tota obra fóra mellor e pus noble de fora substància que de dins, III.26 - ProvRam, 17. Mostram la natura de Déu e les sues obres, III.26 - ProvRam, 2. Aquel sap bona obra far, / qui fa Déus servir e honrar, III.9 - CentNoms, 128. Si vols entendre verament la obra d'aquest sobrenatural pujament del meu fill, FD II.5 - BeneMuli, 330. || 2. Acció humana en relació a la seva moralitat. E dava-li faenes per ço que en son pensament per ociositat no entrassen malvades cogitacions e folles, les quals la inclinassen a vils obres, II.A.19 - Blaquerna, 6. Fort són estat desobedient al vostre manament .vj. per volentat e per obra, FD II.11b - ArsConf3, 407. E encara altre fals testimoni que he fet de ma Lig als infeels, car a ells no he mostrada aquella veritat e compliment de vertut e de bona vida que Jesu Christ ha a mi mostrada per consell e per obra, FD II.11b - ArsConf3, 408. || 3. Activitat exercida per les mans o altres membres de la persona. E encara he peccat en lo .iij. manament..., faent jo e faent fer obres manuals no necessàries ne legudes de fer, FD II.11b - ArsConf3, 407. Axí com lo oller qui de la pasta qui li és davant, de la qual vol obrar, fa sa obra, FD II.5 - BeneMuli, 296. En axí com lo ferrer met lo ferre en lo foc per tal que·l pusca mills batre e amollir e plegar e endur a sa obra, I.2 - Contemp III, 124.
ETIM.: llatí opera.