mayor

MAYOR adj. comparatiu. Variant gràfica per major. Més gran (en qualsevol de les mesures o grau). Les obres de Déu, qui són mayors que tot quant hom pot fer per Déu, II.A.6 - DoctPu, 103. Desijaren que fossen mayors que Déu, II.A.6 - DoctPu, 113. Com sia cosa que infinit e mayor hagen concordança, II.A.7 - OraCont, 233. Si d'açò era lo contrari, seria ésser mayor per ens finit avent menors dignitats, que per ens infinit havent mayors dignitats, II.A.7 - OraCont, 233. En axí com en l'auberc demana hom la mayor viltat qui és en aquell adoncs com demana lo fems de la casa, en axí..., I.2 - Contemp VI, 239. En una comunitat, superior, prior, abat; el que té el govern d'aquella. Mas cresqueren los hermitans... e elegeren mayor, so és, prior e abat, II.A.6 - DoctPu, 152. V. major.