hagut

HAGUT, -UDA part. pass. de haver. Com ell havia hagut gran goig de la mort de son pare, II.B.15 - Felix III, 35. La vostra natura no haguera haguda pahor de la serpent, II.B.15 - Felix I, 33. Demanà l'ermità a consciència si havia haguda vergonya... Dix que ella havia haüda vergonya moltes de vegades al levant de la taula, com los hòmens són plens de vi e cuyden m'aver, car han fallit contra temprança, la qual vergonya volgra haver haguda al començament de la taula, III.23 - ArbSci III, 119. Tant fortment me costreny la bona amor que jo us he haguda tots temps, II.A.19 - Blaquerna, 22.
ETIM.: segurament d'una forma analògica del llatí vulgar *habutu (havut, haüt, hagut).