falcetat

FALCETAT f. Variant per falsetat. Per les quals maneres pot tot hom vensre e sobrar en disputació de fe qui sia en falcetat, I.2 - Contemp IV, 178. Occasió e necessitat e possibilitat e primera entenció són coses pus prop a veritat que a falcetat, I.2 - Contemp IV, 227. E mou la volentat a amar falcetat, III.11 - TaulaGen, 382. V. falsetat.

Veus del Glossari relacionades: