ters

TERS, TERSA adj. Variant per terç. || 1. Tercer. Sàpies que·l ters jorn (Jesucrist) resuscità, II.A.6 - DoctPu, 24. Ters comensament és los quatre elements composts sensibles, II.A.6 - DoctPu, 137. La tersa manera (de baptisme), fill, és de sanch, II.A.6 - DoctPu, 43. La tersa (manera) és con hom ha conexensa d'assò que pusca amar a Déu e fugir als trebays infinits, II.A.6 - DoctPu, 134. Ters (libre) és en .l. capítols per los quals se prova per necessàries rahons la sancta trinitat divina, II.A.4 - Demost, 4. La tersa condició és que hom atriboesca a Déu la major nobilitat, II.A.4 - Demost, 4. Tersa és de preposicions que són necessàries, III.14 - ArbFilDes, 403. De la tersa part d'aquest libre (III.50a - ProvRet, 388, nota). || 2. m. Una tercera part. Veem que aquells cabalers donen lo ters e·l quart de tot so que guaanyen, I.2 - Contemp III, 3. V. terç.
ETIM.: llatí tertiu.