remanent

REMANENT ger. i part. pres. de remanir. E que la substància sia composta e montiplicada de totes les partz substancialment e accidental, remanent en aquella cascú dels elements simples sotz raó de sa pròpria cantat, III.11 - TaulaGen, 345. E aquela substància sia conposta e multiplicada de totes les parts substancialment e accidental, remanent en aquela cascun dels elemens simples sots rahó de sa pròpria qualitat, III.14 - ArbFilDes, 431. Aplicant totes aquestes coses a prepòsit, remanents les condicions e les diffinicions sens neguna calumpnació e destrucció, III.2 - ArsAma, 61. Remanent: variant per romanent (III.9 - CentNoms, 101, nota).