racionatiu

RACIONATIU, -IVA adj. || 1. Capaç de raonar. Lo cel no à ànima vegetativa ne sensetiva ni racionativa, III.29 - Astron, I, 1.ª 2.ª || 2. m. i f. Poder o facultat de raciocinar. E açò metex de la concordança de les potències e dels actus, axí com l'elementatiu e·l vegetatiu e·l sensitiu e l'ymaginatiu e·l racionatiu, qui han concordança en pendre los objects en quant estan sots una espècia de activitat, III.23 - ArbSci I, 205. E en l'ome la sua vegetativa (és empeltada) en la sua elementativa, e en la sua vegetativa la sua sensitiva, e en la sua sensitiva la sua ymaginativa, e en la sua ymaginativa la sua racionativa, III.23 - ArbSci I, 82. La racionativa en la ymaginativa pren les semblances de les corporals substàncies, III.26 - ProvRam, 207.