potència

POTÈNCIA f. || 1. Cadascuna de les facultats de l'home, més especialment les tres fonamentals de l'ànima, memòria, enteniniment i voluntat. Memòria és potència qui estoja e ret les espècies que l'enteniment e la volentat guanyen, III.26 - ProvRam, 111. Si memòria e enteniment fossen una potència, fóra .j. metex actu membrar e entendre, III.26 - ProvRam, 112. Si membrar e entendre fossen .j. matex actu, la potència, pus que enteses, no pogra ublidar, III.26 - ProvRam, 112. Qui sana los actus, sana les potències, III.26 - ProvRam, 56. E assò per significar que en axí con l'object egualment és reebut per les .iij. potències de la ànima, en axí totes les creatures són objectes a les .iij. persones divines, II.A.4 - Demost, 7-8. Com en la ànima racional sien tres potències, ço és, memòria, enteniment e voluntat..., FD II.5 - BeneMuli, 338. Dementre, Sènyer, que la potència sensitiva fa estar la pensa del home ymaginant en la obra de luxúria, la potència vegetable, per abundància de la humiditat, és tan abundant a la sensitiva tro que la potència sensitiva se fa dona de la potència mutiva, I.2 - Contemp III, 257. Fassa hom en guisa que la potència mutiva no obeesca a la potència racional ni a negunes de les altres potències, si donques la potència racional no era dona de totes les altres potències, I.2 - Contemp III, 257. || 2. Dit d'allò que està en condició de poder passar a existir, a ésser una o altra cosa. Negun nombre és pus general que aquell qui és de potència, obgect e actu, III.26 - ProvRam, 9. En l'Arbre elemental està potència en dues maneres. La una manera és en quant la sua aptitut dispon com d'ell pusquen ésser products endividuats de potència en actu, axí com la poma qui està en ell en potència primerament en ço que ell és primer al pomer, e està en potència el pomer enans que sia aportada en actu; e aquesta segona potència és de la primera, la qual primera és sembrada en l'Arbre elemental... La segona manera de potència és aquella qui és activa, axí com poder d'escalfar o de veer, III.23 - ArbSci I, 61. Actu és doble: la un és aquell qui és aportat de potència en actu, axí com lo raïm que hom menuga qui és en actu, lo qual fo en potència, III.23 - ArbSci I, 62. Potència és aquella forma qui s'à al object per ço que·l seu actu pusca haver, III.23 - ArbSci III, 446. Ramon, aptitut e disposició, ¿com són en potència?... Aptitut està en potència per hàbit e disposició per matèria, III.23 - ArbSci III, 446. Ramon, la dolçor que hom sent en la poma, ¿com l'aporta de potència en actu?, III.23 - ArbSci III, 233.
ETIM.: llatí potentia.