intel·ligència

INTEL·LIGÈNCIA f. || 1. Capacitat d'entendre. ¿Ni per què ames, en lo jusan bé, major intel·ligència que en lo subirà, pus tu ames en lo jusan bé més major intel·ligència que menor?, II.A.4 - Demost, 347. Ab la recolència menbra Déu, ab la intel·ligència entén Déu, ab la volentat ama Déu, II.B.15 - Felix I, 142. Manifesta cosa es a la humana intel·ligencia que la anima racional no·s pot sadollar en aquest mon, II.A.9 - Gentil, 55, lín. 104. || 2. Acció d'entendre. Si assò era cosa possíbol, la O entendria en vós ergull qui és vici, per la qual intel·ligència privaria la N de la O, I.2 - Contemp VII, 360.
ETIM.: llatí intelligentia.