genus
GENUS m. Llatinisme per gènere o genre. Genus és ens qui no ha mas parts generals, III.26 - ProvRam, 125. Ech-vós los .v. universals, / lurs noms sabiats que és aytals: / genus, sots si spècia, / aprés és diferència, I.1b - LogGat, 4. En axí com l'enteniment entén mills substància en la espècie que en lo genus e en lo indivíduu que en la espècia..., I.2 - Contemp VII, 451.
ETIM.: llatí genus.
ETIM.: llatí genus.