garnit

GARNIT, -IDA part. de garnir (guarnir) i adj. Proveït, fornit, abastit. Adonchs fo guarnit lo rey de ardiment, II.B.15 - Felix IV, 117. Mas si tu tens ton cor garnit / de natura de bon'amor, / e desires mais lo Senyor / veer..., III.44 - MedPec, 155. Car hom vestit, de vicis e mal esperit, / és mal garnit, IV.48 - Concili, 256. Greu cosa és que príncep garnit sia humil, III.23 - ArbSci II, 427. V. guarnit.