empastre

EMPASTRE m. Medicament sòlid que reblaneix, adherint-se, la part exterior del cos on s'aplica. Aquesta cura (la de la superfície del cos) veem que fan los metges ab foc e ab engüens e ab empastres e ab pólvores e erbes, I.2 - Contemp III, 76. E puxes la vostra deïtat, Sènyer, féu empastre e pólvora de la vostra humanitat, I.2 - Contemp III, 80. Lo metge... consira decoccions e empastres e latovaris, III.23 - ArbSci I, 221. Los metges mesclen aquelles (coses) per tal que·s mesclen en lo cors, per vivificar la complecció qui ha mester ajuda, per bevenda o per engüent o empastre o letovari, II.A.6 - DoctPu, 143. E la cura se fa, fill, per la vertut e per los graus qui són en les erbes e en les coses de simple medicina, de les quals hom fa bevendes e exerops, letovaris, engüents, empastres, II.A.6 - DoctPu, 146.
ETIM.: grec-llatí emplastrum, amb simplificació del primer grup de consonants.