apetit

APETIT m. Tendència a la satisfacció d'una necessitat, desig, instint natural, etc. Natura en cada cors elementat ha natural apetit més a una fi que a altra, II.A.19 - Blaquerna, 451. Ço per què lo Sant Esperit no produu persona, és per ço que l'apetit de cascuna raó haja en ell fi e repòs, III.26 - ProvRam, 14. Car l'àer e la terra han concordança ab l'aigua, qui és son contrari, no consent a tots lurs apetits, III.26 - ProvRam, 176. Es la volentat ymage a l'umà enteniment qui en ella ateny los apetitz naturals essencials, III.11 - TaulaGen, 319. V. appetit.
ETIM.: llatí appetitus.