abstracht

ABSTRACHT, -A adj. Que ha sofert abstracció; a voltes s'usa substantivadament. Per assò és demostrat que sens abstract e concret en lo subiran bé ha diversitat de .jª. deïtat ab altra, II.A.4 - Demost, 346. Adonques cant amen universalment e abstracta (valor adverbial) bonea, granea, e les altres, III.2 - ArsAma, 68. En l'Arbre elemental són abstracts causes reals generals, axí com bonea, granea e les altres, III.23 - ArbSci I, 51. Individuu es fi sajós en qui natures abstractes han repòs, III.26 - ProvRam, 127.
ETIM.: llatí abstractus.